Desembre 2003
Els meus primers dies prenatals els vaig passar amb el papa i la mama a Berlin.
Els Paparazzi m'han descobert. Me n'he adonat de seguida i m'hi he posat d'esquena.
Un altre cop Sessió Fotogràfica. Aquesta vegada m'han enganxat de ple.
Ara la mama ja no em pot amagar, tot i que el meu pes no arriba als 500 gr. El papa presenta per primera vegada canvis anatòmics estranys, que sortosament han anat desapareixent amb el temps.
Poc a poc, ja no em va quedant més espai.
7.30 h
10.00 h
11.30 h
12.35 h
12.51 h
La mama informa al papa que avui ha arribat el moment (té contraccions cada 5 minuts).
Wir kommen im
Krankenhaus in Terrassa an. Man sagt meinen Eltern, daß wahrscheinlich kein
Zimmer mehr für mich frei sein wird. Aus Protest mache ich mich bei der
nachfolgenden Untersuchung so ein Theater, dass man uns schließlich
das letzte freie Zimmer reserviert.
Arribem a l'Hospital de Terrassa. Els meus pares són informats que
probablement no hi ha cap habitació lliure per mi. Per tal de
protestar faig tal "cuento" en el següent control que finalment aconsegueixo
que ens reservim "la última habitació lliure".
Meine Mama hat jetzt starke Wehen, muss aber eine 3/4 Stunde auf den
Anästhesisten warten, der gerade einen Kollegen von mir per Kaiserschnitt
holt.
La meva mama té ara contraccions fortes, però ha d'esperar 3/4 d'hora
l'anestesista, el qual està en aquests moments atenent de cesària a un
company meu.
Man verlegt uns in den Kreißsaal.
Entrem a la sala de parts.
Es geht los. Nach ein paar Minuten beschließt die
Ärztin, mich mit einer mörderischen Zange rauszuziehen.
Comença el xou. Al cap d'uns minuts, la ginecòloga decideix
treurem amb una eina mortal .
Da bin ich !!
Ja sóc aquí!!
Per fi ja podem anar tots tres cap a casa.
